Les victòries dels catalans

El 8 d’abril del 2021 s’ha publicat el nou llibre del periodista terrassenc Salvador Cot (Terrassa, 1965), amb el títol, “L’Independentisme en deu victòries”, i amb el subtítol “que tu vas fer possible”. Un relat que no deixa indiferent a ningú, es pensi com es pensi, i es tingui l’opció política que es tingui. De fet el subtítol, que tu vas fer possible, és més aclaridor que el mateix títol; per això, en realitat, les victòries que en Cot enumera, poden ser considerades de tots els catalans, almenys algunes de les que s’exposen.

 

En Salvador Cot, tot i ser de professió periodista, es va llicenciar en Història, i és aquesta formació la que li dona la perspectiva necessària per poder construir un relat al llarg del temps, que sempre ajuda a comprendre el present, on ens trobem, per veure què fer per canviar-lo, en cas que no ens agradi. Se li atribueix a Einstein el raonament que explica que si vols canviar els resultats d’un determinat procés, seria intel·ligent no fer sempre el mateix. Això vindria a ser el mateix que entendre que cal aprendre dels errors per no repetir-los. Fàcil de dir, no sempre fàcil de fer. Però en la perspectiva històrica, i segons en Cot, els catalans tampoc portem tant de temps intentant la independència, i segons ell, en una o màxim dues generacions es pot aconseguir l’objectiu. Segons el relat que ofereix en Cot, els mots independentista i optimista es van casar fa molt de temps i no sembla que vulguin el divorci. De fet, aquest matrimoni, independista i optimista, va celebrant anys al llarg de les pàgines que detallen les deu victòries que proposa l’autor, i sembla que la seva convivència no deixa de donar alegries.

Victòries i reculades

Llegint amb atenció les deu victòries que proposa l’autor, no se’ns escapa que alguns catalans més crítics podrien objectar que no totes són victòries, que algunes, de fet, són més aviat reculades. I és per aquest fet, que el seu relat sembla decantat cap al possibilisme, o com ell mateix comenta, un relat de “contra propaganda” per part de l’independentisme, que val a dir-ho, encara no ha assolit la independència, objectiu final que persegueix. Però precisament, i mirant tot allò que s’ha fet, posant-ho en valor, atresorant el què ell anomena victòries, ajuda a contrarestar el missatge que es rep per part de qui no vol la independència; el de “no és possible” o, fins i tot, el fet de titllar als qui la volen, de naïfs. Però cal entendre, i ell ho entén així, que voler la independència no és tant naïf, com ho seria voler-la sense acceptar els costos que representa. 

Així, repassant les seves victòries, hom es pot adonar que totes presenten certs trets comuns; són victòries de les persones i dels seus anhels. Són victòries atribuïbles a la força de la intel·ligència col·lectiva, aquella que fa que les persones juntes aconsegueixin resultats que de manera individual no serien possibles. Potser no estarem d’acord, en llegir el llibre, en la tria de les victòries, doncs algunes, ho són de manera més contundent que no pas altres, que es troben més agafades pels pèls. La tria és personal d’en Cot, clarament, un optimista declarat, casat amb la independència des de ben jove.

Mirant doncs els capítols, el referèndum de l’1 d’octubre semblaria una victòria contundent, d’aquesta intel·ligència col·lectiva que dèiem. Una victòria que inclou tot el procés fins arribar a fer possible la votació d’una part molt important dels catalans, en tot el territori i de manera descentralitzada. I amb la violència en contra, només de part del sistema policial, i de manera injustificada. Mentre el capítol de les eleccions del 21 de Desembre del 2017, poden ser més aviat una imposició del sistema, i no pas cap avenç cap a la independència. De fet, aquesta victòria que fa referència a les eleccions del 21D, vistes des de l’òptica independentista i recordant aquell moment, no era tant obvi que tothom ho visqués com una victòria, sinó més aviat com un acotar el cap i salvar els mobles de l’autonomia minvada. Així doncs, i resumint molt, es va triar votar l’1 d’octubre i no pas el 21 de desembre. L’1 d’octubre és un acte d’apoderament ciutadà mentre que el 21 de desembre sembla més un acte d’acceptació que tot segueix igual. Però en Cot, amb el to optimista present en tot el seu relat, exposa que el 21D dóna un resultat que referenda el què volen els catalans, per tant, en termes de resultat, consolida l’independentisme, que no recula ni desapareix, senzillament no té el poder per executar el què vol, tot i ser majoritari.

Els símbols de les victòries dels catalans

Les victòries que s’enumeren tenen símbols comuns, el més important, l’urna, que en cada capítol es va omplint de vots. L’urna, com element on cadascú escull, pilar de la democràcia, i sempre present en la cultura catalana. La llibertat, donar opcions i escollir. Totes les victòries tenen alguna relació amb les urnes i els vots dels catalans. Per aquest motiu al llarg de les 10 victòries, en Cot proposa depositar vots a les urnes de l’independentisme. De fet, així es mostra en les il·lustracions que acompanyen el text, realitzades per un dels dibuixants emblemàtics de l’independentisme, en @bicman.cat. Les il·lustracions, de gran qualitat, comencen per unes urnes buides, i acaben per unes urnes plenes de vots. A més a més cada victòria disposa de la seva pròpia il·lustració a l’inici del capítol.

I també existeix un símbol, que va apareixent de manera irregular al llarg del relat, però que encapçala la primera victòria (consulta d’Arenys) i és el protagonista absolut en la desena victòria, i és l’apoderament ciutadà. Podríem dir que la independència comença i acaba en la gent. I les eines que calen per a l’apoderament s’han de construir de manera discreta, metòdica, professional i sense descans. De fet en la pàgina 100 es fa menció a l’apoderament financer, i es parla d’11Onze, i la seva proposta de banca comunitària. Aquest optimisme basat en els fets, sí que el compartim totalment amb l’autor.

No volem desvetllar més victòries, deixant que sigui el lector qui les llegeixi en primera persona, i així que es pugui formar la seva pròpia opinió, interactuant amb l’autor, en aquest diàleg simbòlic que segur que es produirà, doncs el llibre no deixa ningú indiferent.

Equip Editorial Equip Editorial
  1. Manel LopezManel Lopez says:
    Manel

    gran frase EVE

  2. Esther CanovasEsther Canovas says:
    Esther

    Ja que no crec que arrivi a veure l,independencia ( 2 generacions es molt a cera edat) desitjo que vosaltres em feu independent i molt, economicament, gracies per lluitar

  3. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    1 d’octubre es el punt d’inflexió per seguir construint amb seny i aconseguir l’objectiu ,desitjat
    L’independencia comença per un mateix ,cal apoderament individual,
    11Onze ja ho té clar

  4. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  5. Enlil Orion Gonzalez MunzonEnlil Orion Gonzalez Munzon says:
    Enlil Orion

    Una estratègia molt intel·ligent i encertada per al propòsit per al qual ha estat creada la banca catalana.
    ”voler la independència no és tant naïf, com ho seria voler-la sense acceptar els costos que representa”.

    • Miquel Àngel Burgos Fradeja says:

      En qualsevol cas, Enlil, el que és clar és que 11Onze Banc lluitarà per empoderar financerament la gent de Catalunya. Aquest és l’objectiu principal. Gràcies per acompanyar-nos.

      Fa 3 anys
    • AlbertAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      👍

      Fa 3 anys
  6. Anna RibesAnna Ribes says:
    Anna

    El poble català sempre lluitarà unit i amb força per aconseguir allò que vol.

  7. James SeneJames Sene says:
    James

    Un crack i un patriota, enhorabona Salvador.👏🏿

  8. Laura Bunyol Bartrina says:

    Fantàstiques les il·lustracions de @bicman.cat

  9. Eve Doña says:

    Tot és qüestió de paciència, esforç i perseverança! 🙂

    Fa 3 anys

Deixa una resposta

App Store Google Play