L’any 2005 la UNESCO establia el Dia Mundial del Reciclatge amb un objectiu clar: disminuir el volum de residus que generem i minimitzar la nostra petjada de carboni.
Disset anys després el repte segueix vigent i tots els organismes, des de la Unió Europea fins als Ajuntaments, sumen esforços per contribuir a conscienciar, promoure i millorar la capacitat de reciclatge en tots els processos de creació d’un producte, des de l’extracció de la matèria primera fins al moment en què la consumim i ens en desprenem. En aquest sentit la conscienciació ciutadana ha millorat al llarg dels anys i les xifres són esperançadores, però insuficients.
Europa demana a tots els seus països membres arribar el 2030 al 60% de residus reciclats i, mentre la mitjana de l’estat espanyol voreja el 33%, Catalunya es desmarca fins a arribar al 44,8% l’any 2019, la seva màxima xifra en termes de reciclatge. Una acció tan senzilla com dipositar els residus al contenidor correcte és alhora molt poderosa. Per fer-nos una idea, aquest 44,8% significa que s’ha evitat l’emissió de 564.000 tones de gasos d’efecte hivernacle.
La implementació del sistema de recollida porta a porta (PaP) té molt a veure amb aquest assoliment. Es tracta d’un model de gestió municipal que s’ha implementat a més de 200 municipis de Catalunya i que consisteix en la recollida de residus davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats. Planificació i facilitats per un reciclatge eficient i molt més participatiu on s’assoleixen xifres d’entre el 60 i el 80%. Si bé és cert que aquest model té especialment èxit en els municipis amb menys densitat de població, el repte dels pròxims anys serà buscar models de reciclatge adaptats a les grans ciutats.
La clau, en aquesta lluita mediambiental on el que està en joc és el nostre futur, és la reducció de la petjada de carboni, en comptes de la reparació futura dels danys. I aquí és on entrem cadascú de nosaltres. Per aconseguir-ho és indispensable conèixer tots els factors: per què hem de reciclar? Què comporta no fer-ho? És possible una economia sostenible ecològicament? Què puc fer-hi jo?
Albert Chic, agent 11Onze, ens parla del reciclatge i l’economia sostenible
Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.
Gràcies Carles 👍
🙏
👌
Gràcies, Carles!!!
Es cert q hem pres consciència de la importància de reciclar, però encara ens queda un llarg camí a recórrer.
Tens raó, Manuel. De mica en mica anirem recorrent aquest camí; no hi ha alternativa.
👏
🙏
molt interessant!
Celebrem que t’hagi agradat, Manel!
👍
Gràcies, Joan! Ens veiem per La Plaça!
El model socioeconòmic ferotge del que venim s’ha esgotat, la humanitat és supervivent de mena, noves accions que venen de velles maneres però obviament actualitzades, ens portaran a sostenir-nos, reconcil·liar-nos, sobreviure’ns amb el nostre planeta, de moment nostre i de tot@s, està en cada un@ de nosaltres que així sigui perquè desapareixi l’imposat que ens hem empassat durant més mig segle.
Moltes gràcies pel contingut!
Moltes gràcies, Esther, pels teus comentaris tan encoratjadors! És cert; les persones som supervivents de mena i ens en sortirem. Al llarg de la història de la nostra espècie, hi ha hagut diverses crisis que han estat a punt d’acabar amb la humanitat i, tanmateix, la prova que ens n’hem sortit és que ens estem comunicant ara i aquí. I aquest cop també ho farem; només cal que la força constructiva i esperançadora guanyi a la força destructiva i egoista.
Cada vegada el jovent està més conscienciat de que s, ha de reciclar. És qüestió de ensenyar a la mainada des de l, escola.
Hi coincideixo del tot, Carme. Els hàbits saludables, tan individualment com col·lectiva, són un entrenament de per vida, i han de començar des de la infància. Gràcies per la teva aportació!
M’ha semblat un video i un tema molt interessant. Chapeau.
Moltes gràcies pel teu comentari, Marta! Ens esperona a continuar treballant i millorant cada dia.
Jo fa molts anys que reciclo. Estic en un grup de Facebook que es diu ZERO WASTE i sempre aprenc coses noves.
Genial! Gràcies pel teu comentari, Jordi.
El perquè i el com del reciclatge, és només una petita part d’una manera de viure. En quin moment es va canviar la mentalitat de l’aprofitar per la de llençar? La de no apagar el llum? la de comprar-ho tot envasat, inclús el menjar fet,per comptes de cuinar a casa?
Es més una assignatura de sociologia i antropologia
que de mediambient. Les conseqüències dels mals hàbits són palpables, els perquè hi hem arribat no tant
Sí, Mercè. Coincideixo amb tu en què fóra bo saber-ho. Personalment, crec que aquests mals hàbits van irrompre a conseqüència del consumisme desbocat que va iniciar-se al segle XX i crec que està fortament vinculat als canvis provocats per un instrument poderosíssim de les elits: la publicitat.
Sens dubte, és un debat de gran profunditat i interessantíssim.
Reciclar acaba essentvun habit i una manera, de viure, es el qie podem fer nosaltres de manera individual per intentar evitar la contaminació mediambiental, quan ho fas el dificil es fer el contrari
Totalment d’acord, Alícia. Quan convertim en un hàbit allò que ens beneficia a tots i a totes, estem en el bon camí 👍
Hola, jo vaig treballar d’agent cívica en el tracte amb l’usuari i desenvolupant formació específica per persones que tenien PAP a casa. Moltes persones de les que m’encarregava de tutoritzar, no tenien ni idea del què era la recollida porta a porta perquè venien de viure de ciutats on hi havien els típics contenidors.
Us puc dir que la gran majoria de la població, possiblement més d’un 75%, creuen que els contenidors en general són molt més fàcils de gestionar i que el pap no s’adapta a les seves necessitats. Si s’adonessin del què suposa el pap, que redueix generalment aproximadament un 70% la fracció de Rebuig, s’adonarien que és una pràctica que tots hauríem de tenir a casa.
És important que fem bé la classificació de residus i per tant, hem d’acceptar els sistemes de monitorització per xips que en aquest cas son molt útils per identificar les infraccions i els errors dels usuaris.
És molt interessant aquesta observació teva sobre el PAP, Laura. I potser la pregunta que ens hauríem de fer és quin índex d’implantació té el PAP en relació amb el conjunt de la població i quina n’és la causa.