Com hem evolucionat des de la furgoneta que arribava a casa teva amb el peix o el pa, a la furgoneta que arriba a casa amb les bosses del super online. Què hem perdut pel camí? Sociabilitzes?
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Tot són èpoques.
Gràcies, Pere per ser-hi amb nosaltres, seguim a La Plaça.
👍
Ha estat com explicar un conte ,jo tb recordo quan portaven la lletra a casa i calia bullir-la ,com la pagesa veïna que tenia un troç venia a tot el barri els seus productes,la senyora Pilar
Mai he deixat d’anar a mercat gaudir de les parades,del bullici i les olors
No te perquè substituir la compra online a la tradicional poden ésser compatibles
Gràcies Pilar per explicar-ho tan bonic
Sí Alícia, la veritat és que m’ho he passat molt bé rememorant la meva infantesa, celebro que també t’hagi transportat a aquells moments entranyables. Gràcies per seguir-nos de tan a prop.
Gràcies Pilar per com ho has explicat. Jo també anava a buscar la llet de vaca i després l’haviem de bullir, treure la nata, ….. Pero els temps canvien i també ens hem d’adaptar.
Ho sé Sergi, en formar part de la nostra infantesa gaudim recordant.
Hem de saber trobar un intermedi, i fer ben bé el que podem, que a vegades no és el que voldríem, però és el que ens mana la situació.
Gràcies per passejar per la plaça.
Hola Pilar! Molt bé!! Aquestes reflexions són molt i molt importants fins fa poc, jo vivia a un lloc on encara passaven a vendre el peix i el pa, els estris i productes d’higiene, els pots, les olles i altres cosetes que passaven a vendre per la porta de casa particulars i veïns. Ens hem acostumat al fet que la venda lliure i al carrer és delicte, però la veritat, quin delicte hi ha en vendre o oferir un producte que no ens ofereixin els supermercats. Productes de proximitat, de qualitat, artesanals i manufacturats. Avui, els productors locals ho tenen tan complicat que s’han començat a agrupar en cooperatives altra vegada tal com feien les primeres panificadores cap a començament de segle. Sí que és cert que cada vegada hi ha menys temps i socialitzem molt poc quan sortim. Així que un dia a la setmana no està malament dedicar-lo a conèixer com li va la vida a l’altre i fer consum conscient afavorint als productors que cuiden més la nostra comunitat.
Tota la raó Laura, quin privilegi haver gaudit fins fa poc d’aquest sistema tant i tan enriquidor.